Existeixen formes de desorientació que no es relacionen tant amb trobar o buscar una direcció en l’espai o el temps com amb l’experiència d’una pèrdua de sentit més difusa i profunda. Lluny de tractar de grans gestes èpiques, Palau de vent és una exploració de la qüestió de la desorientació, un desencaix vital que es viu com quelcom individual però que en realitat és compartit, i que deriva del desajust que es produeix en comprovar que els relats que estructuren les nostres vides són una mena de profecies contemporànies, caduques però vigents, que mai acaben de complir-se.

El Centre d’Art Tecla Sala presenta la primera retrospectiva dedicada a Vicens Vacca, un dels artistes de referència de l’art sonor a Catalunya, amb una selecció de quinze treballs que van des de la dècada dels anys vuitanta fins a l’actualitat.

L’exposició presenta una selecció de treballs escultòrics resultants d'una obstinada recerca formal en què Alberto Peral (Santurtzi, 1966) ha estat implicat durant els darrers anys, partint del cilindre com a element essencial.

L’univers està sotmès a un petit òrgan. La llum alimenta a través seu la patologia incessant que ens ha escindit del tot i que ens fa creure que el mantenim sota control. Rubén Verdú (Caracas 1962) no produeix obra per ser vista. La motivació d’aquest artista és parar una trampa amb què descobrir les múltiples facetes d’aquest ull que, instal·lat al centre d’una utopia mil·lenària, determina el nostre coneixement i comportament. En una paraula, l’ull que ens ha portat a creure que som humans.