Sudando el discurso, d’Aimar Pérez Galí (ballarí, coreògraf, investigador, pedagog i escriptor), és un text que forma part de la conferència performàtica d’aquest ballarí presentada internacionalment en nombroses ocasions, en la qual un cos fa una narració en moviment, el sua.

Després de les sis sessions d’aquest laboratori de recerca creativa al voltant d’un espai tan proper i alhora tan desconegut com el riu Llobregat, en el seu recorregut final de l’àrea metropolitana, proposem aquesta darrera sessió en la qual farem
públics i compartirem els recorreguts, els materials elaborats i les experiències tingudes, tot activant un diàleg sobre el territori que habitem, amb l’esperança que sigui permanent.

Cyberexorcisme és un espectacle de Núria Guiu, Premi Nacional de Cultura 2022. Una continuació de dos treballs previs; Likes i Spiritual Boyfriends.

La coreògrafa Lorena Nogal i la companyia Hotel Col·lectiu Escènic s’uneixen per explorar, en un espectacle únic, la ressonància del cos com a material orgànic en un espai arquitectònic com és, en aquest cas, un dels interiors del Centre d’Art Tecla Sala.

Maria va a la escuela (2017) és un projecte audiovisual realitzat per l’artista María Jerez al llarg de tres setmanes en una escola de Kortijk, Bèlgica. La peça, codirigida amb Edurne Rubio, mostra com trenta-dos alumnes de l’escola ensenyen a María a parlar la llengua flamenca, de manera que s’inverteixen els rols educatius: els infants eduquen i l’adult aprèn.

María Jerez participarà en directe i per videotrucada en el col·loqui posterior a la projecció.

Juan de Andrés (Arévalo, 1941) ha desenvolupat gran part de la seva obra a Barcelona, on va residir des del 1980 fins al 2011, abans de retornar a l’Uruguai, el seu país d’origen. Aquesta exposició aplega una àmplia selecció de les seves pintures, assemblages i escultures i presta especial atenció als treballs realitzats durant els darrers deu anys.

“Lectures desesperades” convida a llegir Ensenyar pensament crític, de bell hooks (Raig Verd Editorial, 2022). Aquest és un llibre imprescindible que defensa l’educació com a pràctica de la llibertat.

L’escenografia és l’art de construir espais imaginaris en un teatre o en qualsevol espai escènic on unes persones que actuen representen una obra o presenten una acció davant d’un públic. Tot pot convertir-se en escenografia, per mitjà de telons, objectes, maquinàries... o l’espai buit. La història de l’escenografia és tan antiga com la del mateix teatre.